René Descartes (1596 - 1650)
Va néixer a França i va morir a Estocolm. A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuïta, anomenada La Flèche, on la seva disciplina i educació sempre destacava. A causa de la seva delicada salut, li van permetre descansar al llit fins a tard, costum que conservà durant tota la seva vida, i fins i tot, en una visita a Pascal en 1647, la va mencionar com a principal benefactora pel bon estudi de la matemàtica. Fins i tot, René Descartes s'arribà a convèncer que totes les ciències haurien de produir resultats tan certs com el de les matemàtiques.Entre 1618 i 1622 va participar a la Guerra dels Trenta Anys.
Des de 1629 fins al seu desgraciat viatge a Suècia al 1649, romangué la major part del temps a Holanda i fou durant aquest període quan composà una sèrie d'obres que estableixen el temari per a tots els estudiosos posteriors de la ment i el cos. La primera de les seves obres, De homine, fou finalitzada a Holanda cap a 1633, a la mateixa època que Galileu fou condemnat per les seves teories.Els seus pensaments el situarien entre els principals artífex de la revolució científica del segle XVII. A les formes i les qualitats de la Física Aristotèlica, que, interpretades malament (sobretot pel pensament cristià i escolàstic), havien resultat ser un frau com a eixida intel·lectual, es contraposava la idea clara i fonamental que el món físic no és més que un pur mecanisme. I aleshores proposà el programa ideal de tota ciència teòrica: construir, amb un mínim nombre de principis, un sistema que donara raó de tots els fets coneguts i que permetrà descobrir fets nous. Com sol ocórrer amb freqüència amb les teories revolucionàries, el llegat de Descartes no fou només sols un troballa sinó també una visió. Forçat a recórrer a l'experiència i a les hipòtesis demostrà ser el primer gran mestre del model hipotètic. Aquest ha esdevingut una eina essencial per a qualsevol investigació científica.Apart de les seves opinions i aportacions científiques, Descartes (pare del racionalisme i, en general, de la ciència moderna) és conegut per la seva defensa i revalorització de la metafísica i la teologia. Davant la decadència de l'escolàstica medieval, Descartes parteix del dubte metòdic que el condueix a la que considerarà la primera certesa sobre la qual caldrà fonamentar tot coneixement. Aquesta primera certesa es formula de la següent manera: "penso, així existeixo" (frase més coneguda, menys correctament, com a "penso, per tant existeixo") per a demostrar, per aquest ordre, l'existència del "jo" (d'un jo immaterial, dualista i barreja de cos i ànima), després l'existència del "món" (doncs el món existeix, tot i que sigui conegut sovint de forma imperfecta) i l'existència de déu (de la qual dóna diverses proves, per exemple l'argument ontològic). Aquesta primera certesa es coneix amb el nom de cogito (del llatí cogitare) ja que en la versió llatina que el mateix Descartes va publicar, la frase francesa "je pense, donc je suis" és la famosa sentència : "cogito, ergo sum". Per tant, en la filosofia cartesiana, l'escepticisme és un primer pas, (no pas el definitiu), per arribar a fer un conjunt de teories que volen defensar, alhora, la ciència empírica, teories metafísiques i la fe religiosa.
No obstant això, l'obra de Descartes fou, en gran part, prohibida per part de l'Església ja que el Deu cartesià ja no s'assembla al Déu medieval. De fet en Descartes la idea de Déu és fruit de la inspecció del propi pensament, i això representa una inversió respecte del pensament medieval: no és el jo el que sorgeix a partir de Déu, sino a la inversa, en el pensament cartesià la idea de Déu és un contingut de la ment del jo.Algunes de les discussions posteriors sobre el pensament de Descartes foren, per exemple, la d'Spinoza [qui afirma que Déu (i no pas l'home ni tampoc el món) és l'única substància independent i d'existència pròpia], i la de Hume, [el qual ataca tota la metafísica cartesiana i totes les seves volgudes demostracions de l'existència de Déu, reduint la filosofia en gran part en un "pur empirisme", predecessor del positivisme]. (vikipèdia)
René Descartes (March 31, 1596 – February 11, 1650), also known as Renatus Cartesius (latinized form), was a highly influential French philosopher, mathematician, scientist, and writer. Dubbed the "Father of Modern Philosophy," and the "Father of Modern Mathematics," much of subsequent western philosophy is a reaction to his writings, which have been closely studied from his time down to the present day. His influence in mathematics is also apparent, the Cartesian coordinate system that is used in plane geometry and algebra being named for him, and he was one of the key figures in the Scientific Revolution.Descartes frequently contrasted his views with those of his predecessors. In the opening section of the Passions of the Soul, a treatise on the Early Modern version of what are now commonly called emotions, he goes so far as to assert that he will write on his topic "as if no one had written on these matters before". Nevertheless many elements of his philosophy have precedents in late Aristotelianism, the revived Stoicism of the 16th century, or in earlier philosophers like St. Augustine. In his natural philosophy, he differs from the Schools on two major points: first, he rejects the analysis of corporeal substance into matter and form; second, he rejects any appeal to ends—divine or natural—in explaining natural phenomena. In his theology, he insists on the absolute freedom of God’s act of creation.Descartes was a major figure in 17th century continental rationalism, later advocated by Baruch Spinoza and Gottfried Leibniz, and opposed by the empiricist school of thought consisting of Hobbes, Locke, Berkeley, and Hume. Leibniz, Spinoza and Descartes were all versed in mathematics as well as philosophy, and Descartes and Leibniz contributed greatly to science as well. As the inventor of the Cartesian coordinate system, Descartes founded analytic geometry, the bridge between algebra and geometry crucial to the invention of calculus and analysis. Descartes's reflections on mind and mechanism began the strain of western thought that much later, impelled by the invention of the electronic computer and by the possibility of machine intelligence, blossomed into the Turing test and related thought. His most famous statement is: Cogito ergo sum (French: Je pense, donc je suis; English: I think, therefore I am), found in §7 of part I of Principles of Philosophy (Latin) and in part IV of Discourse on the Method (French). (vikipèdia).
